Ius Commune (Dret Comú)

I.- DRET CIVIL

Després de la reconstrucció del Corpus Iuris Civilis feta al segle XII, amb la divisió en cinc parts, no va finalitzar el treball, sinó que a poc a poc es va anar complementant amb una nova literatura jurídica que pretenia retornar al Dret la categoria de Ciència, un atribut que no havia tingut durant segles.
És l'anomenada literatura jurídica de la GLOSSA, un primer mètode d'estudi del Dret que s'atribueix al jurista IRNERI, tot i que sense restar mèrit al seu treball, cal tenir sempre en compte que els juristes es nodrien i es nodreixen sempre del treball de les generacions de juristes precedents, ja que el Dret, com la Societat, sempre és una "obra en progrés de construcció".
Una glossa, segons el diccionari de la RAE és "una explicació o comentari d'un text obscur o difícil d'entendre".  Si ho apliquem als textos del Corpus Iuris Civilis (CIC) una glossa seria una explicació, normalment breu, d'una paraula, d'una frase, d'un paràgraf més bé curt que llarg, de qualsevol de les lleis o texts de la literatura i la jurisprudència romana continguts a les diverses parts que componen el conjunt de l'obra.
Irneri va redactar un gran nombre de glosses, la suma de totes les quals constitueix la primera gran manifestació de literatura jurídica de caràcter científic de l'edat mitjana. Les glosses, com ara ho fem amb les notes a peu de pàgina, s'escrivien als marges de cada pàgina del CIC, on el text solia figurar a doble columna, al centre, i les glosses corresponents ocupaven tota la resta de la pàgina, de cada pàgina.

Glossadors

1ª generació.
Deixebles del jurista Irneri: Búlgaro, Martín, Hugo, Jacobo.

2ª generació.
Rogerio (deixeble de Hugo), Placentino (fundador Universitat Montpellier i introductor del dret romà a França).

3ª generació.
Azzo (1190-1230), autor d'una Summa Codicis molt important.
Accursio (1182-1258), autor Magna Glossa, o Glossa Ordinària.

Escola dels Comentaristes
Introductors d'un nou sistema jurídic per tal de construir un sistema orgànic i harmònic per a la regulació de la realitat social dels segles XIII i XIV.

Busquen el sentit de les coses i creen solucions adreçades a les pràctiques diàries dels tribunals de justícia.

El fenòmen naix a França, a Orleans, a partir de les obres dels glossadors, que seran menyspreats, però els grans glossadors són italians.

Cino de Pistoia (1270-1336)
Bartolo de Sassoferrato (1314-1357)
Baldo degli Ubaldi (1327-1400)


II. DRET CANÒNIC

Reforma de l'Església del Papa Gregori VII (1073-1085)

-Reforma de la moral i la disciplina
-Unificació de la litúrgia
-Reforçament del poder del papa

Conseqüències:

-Unificació del Dret Canònic
-El Papa, com a suprem legislador dins l'Església

Primera recopilació general del Dret Canònic:

Decret de Gracià (ca. 1140)

--1ª part. Estudi de les fonts del Dret i organització de l'església
--2ª part. Jurisdicció eclesiàstica, procediment, matrimoni, béns
--3ª part. Sacraments i litúrgia

Decretals

- (Segle XII) Quinque compilationes antiquae

- (Segles XIII-XIV)

Decretals de Gregori IX (1230-1234)
Consten de 5 parts o llibres: I. Fonts del Dret, organització judicial, pau i treua. II. Dret processal. III. Clergat i béns eclesiàstics. IV. Matrimoni, esposalles i filiació. V. Delictes i penes.

Sextus (1298). Bonifaci VIII. Actualització de l'anterior. Un llibre.

Septimus o Clementinas (1317). Climent V. Actualització. Un llibre.

Extravagants de Joan XXII

-Al segle XVI Decret i Decretals constituirïen el Corpus iuris canonici.

Decretistes i Decretalistes

El principal decretista Paucapalea (segle XII).
El principal decretalista Enrique de Susa, autor d'una Summa Aurea (XIII)

III. EL DRET FEUDAL

Integració en companyia del dret romà. És el dret feudal de Lombardía (Milà).

Incorporat al Volumen Parvum des del segle XIII en la primera versió denominada "Obertina" (autor: el jutge Oberto de Orto).

Aquesta versió es substituirïa per una segona, la "Ardizoniana" (1ª meitat segle XIII) i després la Acursiana o Vulgata (ca. 1250), usada per Accursio i el seu entorn.

IV. NOTARIALÍSTICA

Conseqüència de tot l'anterior.

El document i el seu valor jurídic.

De l'escrivà al notari.

El notari, professional al servei de la societat "servus publicus". Valor jurídic del document.

Els formularis notarials: exemple de literatura jurídica

Els notarialistes: Raniero de Perúgia, Salatiele, Rolandino (Summa Artis Notariae). Notaris glossadors: Petrus de Unzuola, Petrus de Boateriis

Triple partició dels documents: Contractes, Darreres voluntats, Documentació Judicial.

L'ofici de notari. Home. Edat Adequada. Estudis. Llengües. Formularis. Pràctica prèvia. Casa pròpia. Notaris reials i locals. Examens i la seua forma. Inscripció. Signe.

Els documents i els seus requisits: Identificació de les persones, Còs del document amb el motiu i la materialització del fet. Clàusules legals. Les sol·lemnitats. Les esmenes. Secret notarial. El notal i la còpia autoritzada (originals). L'arxiu notarial. Els col·legis. Els macips o ajudants. Els salaris.