Molts anys després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), a l'Imperi Romà d'Orient l'emperador Justinià (527 - 565) va ordenar la recopilació de tot el dret romà vigent fins aquell moment (que era també l'antic dret romà desaparegut a occident) en una gran obra, actualitzada, de la que es suprimirien les lleis en desús o abolides, que va rebre el nom de Corpus Iuris Civilis.
Tot i que l'obra porta el nom de l'emperador que va ordenar la seua redacció, en realitat la van confeccionar un grup de deu juristes vinculats a la cancelleria imperial, al front dels quals es trobava el jurista Tribonià, considerat un home de gran saviesa i respectabilitat.
El Corpus Iuris Civilis es va dividir en quatre parts, redactates entre el 528 i 545 dC. Són aquestes:
1. Còdex (528-529).
En primer lloc es va redactar el Còdex, que conté totes les lleis, o constitucions imperials, promulgades pels emperador romans entre els segles I i VI dC., que estaven en aquells moments en vigor.
Una constitució imperial és un tipus documental molt variat, sol ocupar-se'n d'un sol tema, i pot estar adreçada a una persona, un col·lectiu, una institució, una ciutat, una provincia de l'imperi, o inclús tot l'imperi romà.
El conjunt de les constitucions (o lleis) imperials sol ser conegut en dret romà amb el nom de "leges".
El Còdex està ordenat per temes, per tal de facilitar als juristes la consulta de qualsevol institució, i al mateix temps dins de cada tema s'ordenen per data, amb la mateixa finalitat.
El Còdex està distribuït en 12 llibres, i cada un d'aquests tracta parcel·les diverses del Dret. Cada llibre es subdivideix en un nombre variable de títol (capítols); i cadascú d'ells es subdivideix en un nombre també variable de lleis.
Un esquema de la distribució temàtica seria aquest:
---Llibre 1. Dret eclesiàstic (el dret de Déu i les obligacions dels homes envers la divinitat) i dret polític (el dret de l'emperador, o del rei en èpoques posteriors...)
---Llibres 2 a 8. Dret privat (És el dret de la vida quotidiana, el dret de família, el dret successori...).
---Llibre 9. Dret penal (la tipificació del delicte i de les penes que seran d'aplicació en cada cas) i dret processal (el procés judicial i el procediment que s'ha de seguir en cada situació).
---Llibres 10 a 12. Altres aspectes del dret (per exemple: institucions de dret administratiu).
L'any 534 es va fer una actualització del Còdex per incloure lleis omeses i corregir errades.
2. Digest (530-533)
En segon lloc es va confeccionar el Digest, l'obra més extensa, que és un compendi de la jurisprudència romana dels primers segles de la nostra era, i al mateix temps una selecció de textos dels autors més reeixits de la literatura jurídica del mateix període de temps, en especial dels anomenats juristes clàssics: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino.
Si no fora pel Digest no coneixeríem pràcticament res de l'obra jurídico-literària d'aquests juristes, però ací es transcriuen algunes de les seues opinions i també fragments de les seues obres més destacables.
El conjunt de la jurisprudència i la més selecta literatura jurídica romana constitueixen el que en dret romà s'anomena genèricament amb la paraula "ius".
El Digest és l'obra més extensa del "Corpus". Consta de 50 llibres, ordenats també de forma temàtica, donant lloc a un esquema com aquest:
---Llibres 1-4. Nocions de dret general i jurisdicció.
---Llibres 5-11. Accions i institucions.
---Llibres 12-19. Obligacions i contractes.
---Llibres 20-27. Dret de família.
---Llibres 28-36. Dret de successions. Part testamentària.
---Llibres 37-44. Dret de successions. Part "ab intestato" (sense testament).
---Llibres 45-50. Dret penal i dret processal.
3. Instituta (530-533)
Al mateix temps que es va redactar el Digest, els juristes imperials també van redactar una tercera obra: les "Instituta", que podríem definir com una mena de manual d'introducció al coneixement del Dret, pensats per als nous estudiants de dret i també per la millora i el perfeccionament dels coneixements del que ja eren juristes.
És una obra breu, que consta de 4 llibres:
---Llibre 1. Dret de les persones.
---Llibres 2,3 i part del 4. Dret de les coses.
---Llibre 4 (part). Dret de les accions.
4. Novel·les (a partir de 535)
Les noves constitucions de l'emperador Justinià promulgades després de l'actualització del Còdex l'any 534, ja no van ser incorporades a aquesta col·lecció, donada la dificultat que hi havia de fer una obra nova cada vegada que se n'hagueren d'afegir de noves, sinó que es va constituir una col·lecció nova, que consta d'unes 130 disposicions, que constitueixen la quarta i darrera part del Corpus Iuris Civilis.
Les constitucions imperials posteriors a Justinià ja no van ser objecte d'una compilació sistemàtica.
dimecres, 28 de setembre del 2011
dimarts, 27 de setembre del 2011
Dret romà - (Una breu aproximació cronològica)
Podem considerar que el seu inici es produeix a partir de l'any 218aC, a conseqüència de l'anomenada batalla de Cissa, entre romans i cartaginesos, que guanyen els primers, i això suposa la seua definitiva entrada a la Península Ibèrica i el procés de romanització, que també comporta la progressiva implantació del Dret Romà.
Un dret que al segle IIIaC està en plena consolidació i en eixe estat continuarà durant els segles següents.
1. Segles VIII - V aC.
-Els costums o "mores maiores" dels romans.
-Sentit religiós del dret.
-Preceptes o "leges regias" dels primers reis dels romans.
2. Segles V - IV aC.
-Llei de les XII Taules.
-Constitució política de la República Romana.
-Els Senatconsults.
3. Segles III - I aC.
A PARTIR DEL SEGLE III AC. ENTRA EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA IBÈRICA.
-L'esplendor de la jurisprudència
-Configuració del triple sistema jurídic: Ius Civile, Ius Honorarium, Ius Gentium. Principals característiques.
-Al segle IIaC. situariem els tres juristes "creadors" del "Ius Civile": Manio Manilio, Marco Junio Bruto i Publio Mucio Escévola.
4. Segles I aC - V dC.
-L'Imperi (Principat (ss. I aC - s. III dC) i Dominat (ss. III-V dC).
-El príncep (l'emperador) i el protagonisme de la seua activitat legislativa, a través de les "Constitucions Imperials" (edictes, sentències, epístoles, manaments). Són les"leges".
-Les Lleis Municipals romanes (els exemples de la Península Ibèrica, en especial la llei d'Osuna i la "Lex Irnitana" (Irni).
-Manteniment de la Jurisprudència i dels Senatconsults.
-La Jurisprudència Clàssica (Alguns juristes, dictaminen amb la mateixa autoritat que l'emperador. Els trobem relacionats a la "Llei de Cites" del 426dC., i són: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino).
-Les primeres col·leccions de lleis imperials. Segles III-V. Codex Gregorianus, Codex Hermogenianus, CODEX THEODOSIANUS.
-Constitució d'Antonino Caracal·la, del 212, atorgant la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.
-Junt al dret oficial està el Dret Romà Vulgar (suma de dret romà i drets dels pobles de les províncies romanes).
RECORDEU QUE EL 476 DC. CAU L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT PERÒ NO EL D'ORIENT.
RECORDEU TAMBÉ QUE QUASI TOTA LA INFORMACIÓ QUE CONSERVEM ACTUALMENT PER ELABORAR EL TEMA DE DRET ROMÀ, PROCEDEIX DE LES FONTS DOCUMENTALS POSTERIORS A LA CAIGUDA DE L'IMPERI D'OCCIDENT.
Un dret que al segle IIIaC està en plena consolidació i en eixe estat continuarà durant els segles següents.
1. Segles VIII - V aC.
-Els costums o "mores maiores" dels romans.
-Sentit religiós del dret.
-Preceptes o "leges regias" dels primers reis dels romans.
2. Segles V - IV aC.
-Llei de les XII Taules.
-Constitució política de la República Romana.
-Els Senatconsults.
3. Segles III - I aC.
A PARTIR DEL SEGLE III AC. ENTRA EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA IBÈRICA.
-L'esplendor de la jurisprudència
-Configuració del triple sistema jurídic: Ius Civile, Ius Honorarium, Ius Gentium. Principals característiques.
-Al segle IIaC. situariem els tres juristes "creadors" del "Ius Civile": Manio Manilio, Marco Junio Bruto i Publio Mucio Escévola.
4. Segles I aC - V dC.
-L'Imperi (Principat (ss. I aC - s. III dC) i Dominat (ss. III-V dC).
-El príncep (l'emperador) i el protagonisme de la seua activitat legislativa, a través de les "Constitucions Imperials" (edictes, sentències, epístoles, manaments). Són les"leges".
-Les Lleis Municipals romanes (els exemples de la Península Ibèrica, en especial la llei d'Osuna i la "Lex Irnitana" (Irni).
-Manteniment de la Jurisprudència i dels Senatconsults.
-La Jurisprudència Clàssica (Alguns juristes, dictaminen amb la mateixa autoritat que l'emperador. Els trobem relacionats a la "Llei de Cites" del 426dC., i són: Gayo, Papiniano, Paulo, Ulpiano i Modestino).
-Les primeres col·leccions de lleis imperials. Segles III-V. Codex Gregorianus, Codex Hermogenianus, CODEX THEODOSIANUS.
-Constitució d'Antonino Caracal·la, del 212, atorgant la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.
-Junt al dret oficial està el Dret Romà Vulgar (suma de dret romà i drets dels pobles de les províncies romanes).
RECORDEU QUE EL 476 DC. CAU L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT PERÒ NO EL D'ORIENT.
RECORDEU TAMBÉ QUE QUASI TOTA LA INFORMACIÓ QUE CONSERVEM ACTUALMENT PER ELABORAR EL TEMA DE DRET ROMÀ, PROCEDEIX DE LES FONTS DOCUMENTALS POSTERIORS A LA CAIGUDA DE L'IMPERI D'OCCIDENT.
Època pre-romana
La característica fonamental d'aquest llarg períde de temps és l'inexistència de documentació que ens informe del dret que es practicava als diferents pobles de habitaven la Península Ibèrica.
Tan sols coneixem fonts literàries d'autors clàssics llatins, que tot i la seua singularitat, tenen un valor molt secundari.
D'època romana, però amb referència a les pràctiques dels pobles ibeèrics, conservem tèsseres d'hospitalitat, que tenen un significat molt extens i que servien per establir lligams entre particulars i institucions o senyors, que oferien protecció a canvi d'una compensació, en espècie o prestació personal.
Tan sols coneixem fonts literàries d'autors clàssics llatins, que tot i la seua singularitat, tenen un valor molt secundari.
D'època romana, però amb referència a les pràctiques dels pobles ibeèrics, conservem tèsseres d'hospitalitat, que tenen un significat molt extens i que servien per establir lligams entre particulars i institucions o senyors, que oferien protecció a canvi d'una compensació, en espècie o prestació personal.
dilluns, 19 de setembre del 2011
Periodificació de la Història del Dret Espanyol
La divisió en periodes de la Història del Dret Espanyol no es pot fer seguint el clàssic criteri de dividir la Història prenent com a base els fets polítics.
No serveix la divisió en quatre etapes: Edad Antiga, Mitja, Moderna i Contemporània.
El criteri és dividir quan el Dret i la Legislació d'un territori canvia o es modifica de forma substancial.
Proposem una divisió simple en sis etapes:
1. Època pre-romana ( ? - 218ac )
2. Època romana ( 218aC - 476dC )
3. Època visigoda ( 476 - 711 )
4. Època de la pluralitat política i jurídica ( 711-1700)
5. Absolutisme monàrquic ( segle XVIII )
6. Constitucionalisme i Codificació ( segle XIX )
No serveix la divisió en quatre etapes: Edad Antiga, Mitja, Moderna i Contemporània.
El criteri és dividir quan el Dret i la Legislació d'un territori canvia o es modifica de forma substancial.
Proposem una divisió simple en sis etapes:
1. Època pre-romana ( ? - 218ac )
2. Època romana ( 218aC - 476dC )
3. Època visigoda ( 476 - 711 )
4. Època de la pluralitat política i jurídica ( 711-1700)
5. Absolutisme monàrquic ( segle XVIII )
6. Constitucionalisme i Codificació ( segle XIX )
dimecres, 7 de setembre del 2011
Mètode L.A.S d'aprenentatge de l'assignatura
Anem a usar el mètode L·A·S per a l'aprenentatge d'aquesta assignatura, que no és altra cosa més que una manera clàssica d'aprendre, Història del Dret en el nostre cas, a partir del seguiment d'un orde lògic, basat en tres principis:
1. LEGERE (Llegir)
2. AUDIRE (Escoltar)
3. STUDIARE (Estudiar)
LEGERE. Pel que fa el primer principi, quan un estudiant desconeix absolutament tot respecte de qualsevol matèria, és lògic que estiga un poc desorientat i puga perdre amb molta facilitat el fil del que és una classe de l'estil de les anomenades magistrals, basades en el discurs més o menys erudit del professorat.
En canvi, si assisteix a una classe, després d'haver llegit un text o texts directament relacionat amb el tema del que es va a tractar i, al mateix temps s'implica amb preguntes al professorat i obtenir una immediata resposta als seus dubtes, probablement l'assimilació de cada tema del que es tracte serà més efectiva.
Per tant, dies abans de cada classe, es proposarà la lectura de texts que faciliten la comprensió del tema sobre el què s'ha de tractar.
AUDIRE. Amb aquest bagatge previ, l'estudiantat podrà acudir a classe amb una predisposició diferent, ja que el tema que s'haja d'explicar no serà una cosa estrànya i completament desconeguda, sinó que el discurs es podrà seguir amb molta major facilitat, sense la necessitat extrema de prendre'l en apunts al peu de la lletra i, per tal, el que caldrà serà confirmar que allò que s'està escolant a classe concorda amb allò que s'ha llegit prèviament i, es podrà aprofitar el moment per resoldre dubtes, demanar aclariments o ampliació de determinades qüestions i, com és també normal, reclamar major informació via bibliografia en suport paper o via internet.
STUDIARE. Cada tema, o cada part de la línia argumental del curs de l'assignatura, com és el cas, ha de quedar explicada i entesa amb les lectures prèvies, les explicacions i els aclariments fets a classe; i posteriorment s'ha d'estudiar a casa o a la universitat, usant les eines citades, pensant i raonant sobre cada qüestió proposada, aplicant una metodologia semblant per a la totalidad del temari.
El temps que s'ha de dedicar a l'estudi de l'assignatura ve determinat a la guia docent, però cada estudiant ha de dedicar el temps que considere suficient per a l'assoliment dels coneixements i, per suposat, durant aquest temps d'estudi i, en general durant tot el curs, pot i deu assistir a tutories, presencials o virtuals, per plantejar dubtes o aclariments al professorat.
Si el mètode L·A·S, tot i que no es deia d'aquesta manera, va servir per a la formació dels grans juristes europeus (i també els no tan grans i/o els menys o gens coneguts) des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies, no hi ha motiu per pensar que és un mètode inadequat, ja que el treball del jurista està sobretot basat en el raonament portat a l'extrem, per a la correcta interpretació de les lleis i la literatura jurídica que deriva de la seua aplicació.
1. LEGERE (Llegir)
2. AUDIRE (Escoltar)
3. STUDIARE (Estudiar)
LEGERE. Pel que fa el primer principi, quan un estudiant desconeix absolutament tot respecte de qualsevol matèria, és lògic que estiga un poc desorientat i puga perdre amb molta facilitat el fil del que és una classe de l'estil de les anomenades magistrals, basades en el discurs més o menys erudit del professorat.
En canvi, si assisteix a una classe, després d'haver llegit un text o texts directament relacionat amb el tema del que es va a tractar i, al mateix temps s'implica amb preguntes al professorat i obtenir una immediata resposta als seus dubtes, probablement l'assimilació de cada tema del que es tracte serà més efectiva.
Per tant, dies abans de cada classe, es proposarà la lectura de texts que faciliten la comprensió del tema sobre el què s'ha de tractar.
AUDIRE. Amb aquest bagatge previ, l'estudiantat podrà acudir a classe amb una predisposició diferent, ja que el tema que s'haja d'explicar no serà una cosa estrànya i completament desconeguda, sinó que el discurs es podrà seguir amb molta major facilitat, sense la necessitat extrema de prendre'l en apunts al peu de la lletra i, per tal, el que caldrà serà confirmar que allò que s'està escolant a classe concorda amb allò que s'ha llegit prèviament i, es podrà aprofitar el moment per resoldre dubtes, demanar aclariments o ampliació de determinades qüestions i, com és també normal, reclamar major informació via bibliografia en suport paper o via internet.
STUDIARE. Cada tema, o cada part de la línia argumental del curs de l'assignatura, com és el cas, ha de quedar explicada i entesa amb les lectures prèvies, les explicacions i els aclariments fets a classe; i posteriorment s'ha d'estudiar a casa o a la universitat, usant les eines citades, pensant i raonant sobre cada qüestió proposada, aplicant una metodologia semblant per a la totalidad del temari.
El temps que s'ha de dedicar a l'estudi de l'assignatura ve determinat a la guia docent, però cada estudiant ha de dedicar el temps que considere suficient per a l'assoliment dels coneixements i, per suposat, durant aquest temps d'estudi i, en general durant tot el curs, pot i deu assistir a tutories, presencials o virtuals, per plantejar dubtes o aclariments al professorat.
Si el mètode L·A·S, tot i que no es deia d'aquesta manera, va servir per a la formació dels grans juristes europeus (i també els no tan grans i/o els menys o gens coneguts) des de l'Edat Mitjana fins els nostres dies, no hi ha motiu per pensar que és un mètode inadequat, ja que el treball del jurista està sobretot basat en el raonament portat a l'extrem, per a la correcta interpretació de les lleis i la literatura jurídica que deriva de la seua aplicació.
Història del Dret- uji.curs.2011.2012
Aquest és el blog que usarem enguany, en aquest curs d'història del dret 2011-2012, per comunicar-nos i fer el seguiment de l'assignatura.
Els criteris per aprovar l'assignatura es basaran en la realització d'un examen final que comptarà el 80% de la nota; i un treball escrit que es farà al llarg del trimestre i que s'haurà de lliurar el dia de l'examen, que comptarà el 20% de la nota.
Circumstancialment, es podrà realitzar alguna prova escrita, senzilla, al llarg del trimestre, per comprovat l'assoliment de coneixements, que seria anunciada amb antelació.
Els criteris per aprovar l'assignatura es basaran en la realització d'un examen final que comptarà el 80% de la nota; i un treball escrit que es farà al llarg del trimestre i que s'haurà de lliurar el dia de l'examen, que comptarà el 20% de la nota.
Circumstancialment, es podrà realitzar alguna prova escrita, senzilla, al llarg del trimestre, per comprovat l'assoliment de coneixements, que seria anunciada amb antelació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)