-En el año 1230 Fernando III unifica bajo una misma corona los reinos de León y Castilla.
-Hasta ese momento ambos reinos tenían derechos propios, de carácter local o supralocal, no territorial extenso.
-Fernando III lleva a cabo una intensa campaña de reconquista, por tierras de Extremadura, Andalucía, Murcia y Sur de Valencia, y repuebla territorios tan extensos, variados, y semivacíos de cristianos, directamente a partir del Fuero Juzgo.
-El Fuero Juzgo es traducción o versión romance del Liber Iudiciorum. Se otorgó a Córdoba, Jaen, Cartagena, Sevilla, Carmona, Jerez, Alicante... de modo que se convirtió en un texto que por la vía local pasa a ser territorial en la zona castellana de nueva conquista.
-El Fuero Juzgo también se expande en tiempos de su sucesor Alfonso X de Castilla.
-Pero este monarca crea un derecho nuevo para las ciudades viejas castellano-leonesas: el Fuero Real. Publicado a partir de 1255, se va concediendo como derecho municipal a numerosas ciudades como Aguilar de Campoo, Atienza, Palencia, Burjos, Soria, Peñafiel, Talavera, Madrid, Guadalajara...
-Texto basado en el derecho castellano (fueros de Soria, Fuero Juzgo, Fuero Viejo), y algunos textos de las leyes romanas.
-Dividido en cuatro libros:
-------1. Derecho de la iglesia, público, administración judicial
-------2. Procedimiento y organización judicial.
-------3. Derecho civil y de familia y contratos.
-------4. Delitos, penas, derecho territorial y maritimo
-El rey intentó convertirlo en derecho general, pero no lo pudo conseguir.
-Se usó el Fuero Real en el Tribunal Regio, y su aplicación originó las Leyes del Estilo, que son usos y observacias judiciales seguidas en dicho tribunal.
-Obras complementarias son el Espéculo y las Siete Partidas.
-El Espéculo es una compilación de Derecho, elaborada para renovar y unificiar el Derecho. Esta inacabada o incompleta.
-Siete Partidas es una gran enciclopedia jurídica, para beneficio del reino, unificar el derecho y reforzar la autoridad del monarca. Unida al llamado "fecho del Imperio".
-Divididas en siete libros o partes, tiene una gran influencia del "ius commune".
-----1. Fuentes del Derecho, potestad del emperador, derecho del papa.
-----2. Constitución política, administrativa y militar del reino: del emperador hasta el último funcionario.
-----3. La justicia y la organización judicial y procedimiento. Sentencias. Derecho notarial.
-----4. Derecho matrimonial y derecho de familia.
-----5. Derecho civil: contratos, fianzas... y Derecho mercantil.
-----6. Derecho de sucesiones.
-----7. Derecho procesal y penal.
-La documentación de la Cancillería Real. Privilegios y leyes menores (Leyes de la Mesta, de la Tafurería)
-Las Cortes castellanas y el Ordenamiento de Alcalá de 1348. Consta de 125 leyes de temática variada y la prelación de fuentes:
-----1. O. de Alcalá.
-----2. Fueros municipales y Fuero Real (o Fuero Juzgo)
-----3. Las Partidas.
-En el siglo XV, durante el reinado de los Reyes Católicos se redactan:
-----1. Las Ordenanzas Reales de Castilla.
-----5. El Libro de las Bulas y Pragmáticas.
-Las Leyes de Toro de 1505. 83 preceptos sobre derecho de las personas, capacidad de la mujer, derecho matrimonial y sucesorio,institución del mayorazgo y normas de derecho civil, penal y procesal.
-Nueva Recopilacíón de Felipe II (4000 leyes) en nueve libros o partes.
-Su continuación en los siglos XVI y XVII a través de numerosas adiciones.
-El derecho castellano sigue intacto en el siglo XVIII.
dimecres, 30 de novembre del 2011
dimarts, 29 de novembre del 2011
El dret general de Catalunya
-Durant la major part del segle XIII no existia a Catalunya un dret general, ni tan sols podem parlar-ne d'un territori únic, tal com l'entenem políticament.
-El comtat de Barcelona i els que formaven part de la casa comtal eren la part més important, però fins i tot a cada comtat hi havia normes legals parcialment diferents.
-Per suposat a la resta de comtats el dret propi també era la característica.
-El nexe principal d'unió, oficiosament, el constituïa la Cancelleria Reial i els grans tribunals de Justícia, oberts no tan sols al manteniment del dret tradicional, però també a les reformes procedents d'Itàlia (el ius commune) que des de finals del segle XII es practicava amb tota normalitat com a complement, com a dret supletori, en aquestes institucions.
-Les Corts eren institucionalment parlant molt elementals, i durant tot el regnat de Jaume I eren més bé assemblees de Pau i Treva i, en ocasions, dictaven alguna disposició (alguna "constitució") de caràcter general, però en total en poden ser al voltant d'una vintena. No és un còs general com a València o, en menor mesura, Aragó.
-A la mort de Jaume I el seu successor el rei Pere el Gran va revolucionar el dret català amb la publicación del privilegi anomenat Recognoverunt Proceres, que va servir per actualitzar el dret de la ciutat de Barcelona i, a partir d'ell, es va donar inici a una renovació i modernització general de tot el dret català.
-Impuls al dret general de Catalunya: naixen les Constitucions de Catalunya.
-Durant tot el segle XIV les corts catalanes legislen molt. Les corts publiquen quaderns de Corts, ordenats cronològicament. Tot es fa en llatí.
-A començaments del segle XV es fa la recopilació sistemàtica de totes les Constitucions Catalanes, en llengua catalana.
-Serà la Compilació Oficial, transmesa en forma manuscrita.
-L'aparició de l'impremta donarà lloc a una edició a finals del segle XV, una segona a 1588, i una tercera en 1704.
-Les darreres corts catalanes són de 1706, per l'arxiduc Carles.
-El comtat de Barcelona i els que formaven part de la casa comtal eren la part més important, però fins i tot a cada comtat hi havia normes legals parcialment diferents.
-Per suposat a la resta de comtats el dret propi també era la característica.
-El nexe principal d'unió, oficiosament, el constituïa la Cancelleria Reial i els grans tribunals de Justícia, oberts no tan sols al manteniment del dret tradicional, però també a les reformes procedents d'Itàlia (el ius commune) que des de finals del segle XII es practicava amb tota normalitat com a complement, com a dret supletori, en aquestes institucions.
-Les Corts eren institucionalment parlant molt elementals, i durant tot el regnat de Jaume I eren més bé assemblees de Pau i Treva i, en ocasions, dictaven alguna disposició (alguna "constitució") de caràcter general, però en total en poden ser al voltant d'una vintena. No és un còs general com a València o, en menor mesura, Aragó.
-A la mort de Jaume I el seu successor el rei Pere el Gran va revolucionar el dret català amb la publicación del privilegi anomenat Recognoverunt Proceres, que va servir per actualitzar el dret de la ciutat de Barcelona i, a partir d'ell, es va donar inici a una renovació i modernització general de tot el dret català.
-Impuls al dret general de Catalunya: naixen les Constitucions de Catalunya.
-Durant tot el segle XIV les corts catalanes legislen molt. Les corts publiquen quaderns de Corts, ordenats cronològicament. Tot es fa en llatí.
-A començaments del segle XV es fa la recopilació sistemàtica de totes les Constitucions Catalanes, en llengua catalana.
-Serà la Compilació Oficial, transmesa en forma manuscrita.
-L'aparició de l'impremta donarà lloc a una edició a finals del segle XV, una segona a 1588, i una tercera en 1704.
-Les darreres corts catalanes són de 1706, per l'arxiduc Carles.
El dret del Regne d'Aragó
-Durant la primera meitat del segle XIII al regne d'Aragó no hi havia un dret general de tot el territori sinó un mosaic de drets territorialment extensos però sobre determinades comarques.
-Al Nord el Fuero de Jaca, estès a Huesca i la zona pirenaica.
-Al centre el Fuero de Zaragoza, per la ribera de l'Ebre, i en altres llocs escampats dins i fora del regne.
-Un poc més al sud, a l'Oest, els Furs de Calatayud i Daroca, que eren d'aplicació a llurs respectives comunitats d'aldees. A l'Oest el Fur de Alcañiz.
-Al Sud d'Aragó predominaven el Fuero de Teruel i d'aquest es va fer el Fuero de Albarracín, aplicables també a llurs respectives comunitats d'aldees.
-A més de tot això cartes de poblament i privilegis, així com pràctiques tradicionals dels tribunals de justicia componien la resta del panorama.
-Les Corts eren institucionalment parlant molt elementals.
-Però l'any 1247, en unes corts reunides a Huesca, amb nombrosa participació dels tres estaments, van aprovar el text d'uns Fueros de Aragón, basats en el seu dret tradicional.
-Text redactat en llatí.
-Molt poques referències al ius commune, i en tot cas són referències per afinitat, és a dir, com una gran part del dret tradicional aragonès provenia del Liber Iudicum, i aquest en part del romà, diferents institucions aragoneses s'assemblaven al romà, i aixì es va posar de manifest a l'hora d'ordenar les rúbriques o títols dels furs de 1247.
-La distribució es va fer en 8 llibres o parts.
-En 1265 les Corts de Egea van dictar nou furs.
-En total, al llarg del regnat de Jaume I hi va haver poc més de 360 furs.
-De forma parale·la a la redacció dels Furs de Huesca, el rei va demanar al jurista Vidal de Canellas que els ordenara d'acord amb els principis del ius commune basats en el dret romà.
-Aquest va redactar una obra, anomenada "Vidal Maior", en llatí, però ara només la conservem el castellà-aragonés.
-Molts historiadors confonen els Furs amb el Vidal, pensant que aquest és una segona versió dels Furs.
-Els Furs d'Aragó són un text legislatiu.
-El Vidal Maior és una obra de literatura jurídica. Un intent d'implantar a Aragó un dret científic, bassat en el ius commune, que es va frustrar per dos motius: en primer lloc perquè els aragonesos no van acceptar la imposició. I perquè Vidal de Canellas va morir molt molt prompte i tampoc no va poder promoure'l dins del món jurídic.
-Durant la resta del segle XIII i el XIV les Corts Aragoneses van legislar molt.
-També fins el segle XVIII, les darreres corts són de 1702.
-Després el dret aragonés seria en gran part abolit, a conseqüència dels Decrets de Nova Planta de 1707 (abolició total) i 1711 (restitució del dret civil).
-A diferència de València, no hi ha un cos de Privilegis similar i, per tant, el dret general aragonès serà el dels seus Furs.
-Si que hi ha en canvi un respecte a les tradicions dels tribunals de justícia, que dicten sentències sobre molt diverses matèries i, aquestes resolucions són preses com a model, amb la denominació de Observancias.
-Existeixen diverses col·leccions de Observancias, fins la seva definitiva fixació oficial al segle XV.
-El dret general es complementava amb privilegis particulars a les ciutats de patrimoni reial, per part del rei, i també privilegis senyorials a la resta (església, ordes militars, noblesa...).
-Les principals ciutats i viles, en menor mesura els llocs, redactaven extenses col·leccions d'ordenances municipals, per resoldre qualsevol problema de règim local. Les de Daroca són de les millors conservades i són molt importants.
-Les institucions de dret públic vinculades a la corona també tenien un règim i un sistema propi de producció del dret.
-La literatura jurídica aragonesa també és molt rica.
-Al Nord el Fuero de Jaca, estès a Huesca i la zona pirenaica.
-Al centre el Fuero de Zaragoza, per la ribera de l'Ebre, i en altres llocs escampats dins i fora del regne.
-Un poc més al sud, a l'Oest, els Furs de Calatayud i Daroca, que eren d'aplicació a llurs respectives comunitats d'aldees. A l'Oest el Fur de Alcañiz.
-Al Sud d'Aragó predominaven el Fuero de Teruel i d'aquest es va fer el Fuero de Albarracín, aplicables també a llurs respectives comunitats d'aldees.
-A més de tot això cartes de poblament i privilegis, així com pràctiques tradicionals dels tribunals de justicia componien la resta del panorama.
-Les Corts eren institucionalment parlant molt elementals.
-Però l'any 1247, en unes corts reunides a Huesca, amb nombrosa participació dels tres estaments, van aprovar el text d'uns Fueros de Aragón, basats en el seu dret tradicional.
-Text redactat en llatí.
-Molt poques referències al ius commune, i en tot cas són referències per afinitat, és a dir, com una gran part del dret tradicional aragonès provenia del Liber Iudicum, i aquest en part del romà, diferents institucions aragoneses s'assemblaven al romà, i aixì es va posar de manifest a l'hora d'ordenar les rúbriques o títols dels furs de 1247.
-La distribució es va fer en 8 llibres o parts.
-En 1265 les Corts de Egea van dictar nou furs.
-En total, al llarg del regnat de Jaume I hi va haver poc més de 360 furs.
-De forma parale·la a la redacció dels Furs de Huesca, el rei va demanar al jurista Vidal de Canellas que els ordenara d'acord amb els principis del ius commune basats en el dret romà.
-Aquest va redactar una obra, anomenada "Vidal Maior", en llatí, però ara només la conservem el castellà-aragonés.
-Molts historiadors confonen els Furs amb el Vidal, pensant que aquest és una segona versió dels Furs.
-Els Furs d'Aragó són un text legislatiu.
-El Vidal Maior és una obra de literatura jurídica. Un intent d'implantar a Aragó un dret científic, bassat en el ius commune, que es va frustrar per dos motius: en primer lloc perquè els aragonesos no van acceptar la imposició. I perquè Vidal de Canellas va morir molt molt prompte i tampoc no va poder promoure'l dins del món jurídic.
-Durant la resta del segle XIII i el XIV les Corts Aragoneses van legislar molt.
-També fins el segle XVIII, les darreres corts són de 1702.
-Després el dret aragonés seria en gran part abolit, a conseqüència dels Decrets de Nova Planta de 1707 (abolició total) i 1711 (restitució del dret civil).
-A diferència de València, no hi ha un cos de Privilegis similar i, per tant, el dret general aragonès serà el dels seus Furs.
-Si que hi ha en canvi un respecte a les tradicions dels tribunals de justícia, que dicten sentències sobre molt diverses matèries i, aquestes resolucions són preses com a model, amb la denominació de Observancias.
-Existeixen diverses col·leccions de Observancias, fins la seva definitiva fixació oficial al segle XV.
-El dret general es complementava amb privilegis particulars a les ciutats de patrimoni reial, per part del rei, i també privilegis senyorials a la resta (església, ordes militars, noblesa...).
-Les principals ciutats i viles, en menor mesura els llocs, redactaven extenses col·leccions d'ordenances municipals, per resoldre qualsevol problema de règim local. Les de Daroca són de les millors conservades i són molt importants.
-Les institucions de dret públic vinculades a la corona també tenien un règim i un sistema propi de producció del dret.
-La literatura jurídica aragonesa també és molt rica.
dimecres, 16 de novembre del 2011
dimarts, 15 de novembre del 2011
El Dret del Regne de Mallorca
-La illa es conquista el darrer dia de l'any de 1229.
-El dia 1 de març de 1230 Jaume I atorga la Carta de Franqueses de Mallorca.
-És un document que mescla el dret de la ciutat amb el dret general de la illa.
-És un text curt, en realitat una carta de poblament que s'assemblaria per extensió a un fur breu.
-La Carta de Franqueses es complementa amb els Privilegis posterior, molt nombrosos, que es reuniran en forma de Llibre de Privilegis.
-En 1236 tres nobles van atorgar els Costums d'Eivissa.
-Durant quasi tota la segona meitat del segle XIII es van mantenir els musulmans, sotmesos a la corona reial aragonesa-mallorquina, els quals podien conservar la Suna e Xara.
-A principis del segle XIV es va repoblar Menorca amb cristians i es van atorgar els Costums de Menorca.
-Amb posterioritat i durant segles, el dret de Mallorca, Menorca i Eivissa es regirà per llurs respectives Carta de Franquesa i Costums, així com els privilegis reials atorgats a cada una de les tres illes per separat en la major part dels casos, i en alguna ocasió també conjuntament.
-Com a dret particular, a Mallorca i des de finals del segle XIII - començament del XIV es van anar redactant les Ordinaciones del Gran e General Consell de Mallorca.
-Aquest Consell era una institució que tenia poder i influència supralocal, i tenint en compte que a Mallorca no hi va haver Corts, la Ciutat de Mallorca va exercir una influència prou major que la que en condicions ordinàries li haguera correspost exercir.
-Quasi tot el dret de les illes es va derogar al segle XVIII amb la promulgació del seu Decret de Nova Planta.
-El dia 1 de març de 1230 Jaume I atorga la Carta de Franqueses de Mallorca.
-És un document que mescla el dret de la ciutat amb el dret general de la illa.
-És un text curt, en realitat una carta de poblament que s'assemblaria per extensió a un fur breu.
-La Carta de Franqueses es complementa amb els Privilegis posterior, molt nombrosos, que es reuniran en forma de Llibre de Privilegis.
-En 1236 tres nobles van atorgar els Costums d'Eivissa.
-Durant quasi tota la segona meitat del segle XIII es van mantenir els musulmans, sotmesos a la corona reial aragonesa-mallorquina, els quals podien conservar la Suna e Xara.
-A principis del segle XIV es va repoblar Menorca amb cristians i es van atorgar els Costums de Menorca.
-Amb posterioritat i durant segles, el dret de Mallorca, Menorca i Eivissa es regirà per llurs respectives Carta de Franquesa i Costums, així com els privilegis reials atorgats a cada una de les tres illes per separat en la major part dels casos, i en alguna ocasió també conjuntament.
-Com a dret particular, a Mallorca i des de finals del segle XIII - començament del XIV es van anar redactant les Ordinaciones del Gran e General Consell de Mallorca.
-Aquest Consell era una institució que tenia poder i influència supralocal, i tenint en compte que a Mallorca no hi va haver Corts, la Ciutat de Mallorca va exercir una influència prou major que la que en condicions ordinàries li haguera correspost exercir.
-Quasi tot el dret de les illes es va derogar al segle XVIII amb la promulgació del seu Decret de Nova Planta.
Segle XIII: Formació dels drets territorials extensos
-A conseqüència de la batalla de las Navas de Tolosa (1212) la conquesta cristiana sobre la Península Ibèrica avança espectacularment i a la primera meitat del segle XIII el poder musulmà queda limitat al regne de Granada.
-Se consoliden els regnes i territoris cristians peninsulars.
-El dret evoluciona i a poc a poc es desenvolupen les corts de cada territori, es desenvolupa el poder i l'estructura administrativa de la corona, i es posen per escrit els drets generals de cada territori.
-La Carta de Franquesa de Mallorca (1230)
-Els Costums de València (1238)
-Els Fueros de Aragón (1247)
-Els Fueros de Navarra (ca. 1250)
-El Fuero Real de Castilla (1255)
-Constitucions de Catalunya (segle XIII)
-Se consoliden els regnes i territoris cristians peninsulars.
-El dret evoluciona i a poc a poc es desenvolupen les corts de cada territori, es desenvolupa el poder i l'estructura administrativa de la corona, i es posen per escrit els drets generals de cada territori.
-La Carta de Franquesa de Mallorca (1230)
-Els Costums de València (1238)
-Els Fueros de Aragón (1247)
-Els Fueros de Navarra (ca. 1250)
-El Fuero Real de Castilla (1255)
-Constitucions de Catalunya (segle XIII)
dimarts, 8 de novembre del 2011
Formació del dret dels regnes peninsulars (segles X-XII)
Segles X-XI
-Els nous senyors cristians de la jurisdicció
-Pervivència del Liber Iudicum.
-Les cartes de poblament
-Els furs breus
-Els furs extensos
Segle XII
-Desenvolupament dels furs extensos i expansió limitada pels distints territoris peninsulars.
-Manteniment del Liber Iudicum, en especial al regne de Castella-Lleó.
-Primers textos de dret territorial
---------Castella: Fuero Viejo de Castilla / Libro de los Fueros de Castilla
---------Catalunya: Les Constitucions de Pau i Treua / Els Usatges
-El paper de les cancelleries reials en la renovació del dret.
-Introducció del ius commune a les darreries del segle XII.
-Els nous senyors cristians de la jurisdicció
-Pervivència del Liber Iudicum.
-Les cartes de poblament
-Els furs breus
-Els furs extensos
Segle XII
-Desenvolupament dels furs extensos i expansió limitada pels distints territoris peninsulars.
-Manteniment del Liber Iudicum, en especial al regne de Castella-Lleó.
-Primers textos de dret territorial
---------Castella: Fuero Viejo de Castilla / Libro de los Fueros de Castilla
---------Catalunya: Les Constitucions de Pau i Treua / Els Usatges
-El paper de les cancelleries reials en la renovació del dret.
-Introducció del ius commune a les darreries del segle XII.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)