La llei de Déu és la llei dels homes
711. Invasió musulmana de la Península Ibèrica. 719 (Astorga i Saragossa)
732. Batalla de Poitiers
756. Estat quasi independent, o emirat
929. Califat independent de Còrdoba
1031. Fragmentació regnes de Taïfes
1086. Invasió dels almoràvits
1147. Invasió dels almohads
XII-XIII. Gran reconquesta cristiana
1492. Conquesta de Granada.
Fonts del dret musulmà
SARIA - Llei de Déu - El Corà és el text - Origina el pensament Xiita
SUNA - Emana de Déu però és la Llei dels homes - l'Hadit és el text - Origina el pensament Sunnita
ISMÂ - Opinió unànim de la comunitat
QIYÀS - Analogia
Corà. És la font documental per excel·lència. 114 capítols. Ordenació per tamany. Predicacions del profeta. La interpretació del Corà dóna lloc al Tafsir, només la poden fer experts. Les contradiccions aparents són resultat de moments sequencials diferents de l'ordenació divina.
Hadit. És l'exemple de la vida del profeta. El seu comportament. Transmissió oral. Col·leccions diferents. Recopilacions fetes després de la mort, magnificades, donen lloc a llegendes. La seua interpretació dóna lloc a la redacció de normes.
Els preceptes derivats del Corà i de l'Hadit dóna lloc a la llei continguda al LLIBRE DE LA SUNA E XARA, que també és objecte d'interpretació a través de les principals escoles de pensament jurídic: Safei, Hanefi, Maleki, Hanbali. Órdenades de menys a més estrictes.
Les aljames peninsulars. Alfaquí (doctor o coneixedor de la llei), Alamí (oficial públic, jutge de regadiu, controlador de la comunitat). Alcait (S'ocupa de l'ordre públic). El Llibre de la Suna e Xara. Les relacions amb les autoritats cristianes.
L'Islam
http://www.al-shia.org/html/spa/
Al-Andalus
http://es.wikipedia.org/wiki/Al-%C3%81ndalus
Derecho islámico
http://www.musulmanesandaluces.org/ciencias/fiqh/usul/usul.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Derecho_isl%C3%A1mico
El Coránhttp://es.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%A1n
Hadizhttp://es.wikipedia.org/wiki/Cor%C3%A1n
Ijmahttp://es.wikipedia.org/wiki/Ijma
Qiyàshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Qiy%C3%A0s
Shariahttp://es.wikipedia.org/wiki/Sharia
Sunna
http://roble.pntic.mec.es/jfeg0041/todo_reliduques/islam/pag%20islam/sunna.htm
http://www.webislam.com/?idt=3301
http://www.musulmanesandaluces.org/ciencias/fiqh/usul/usul-8.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sunna
Escuela Malikíhttp://es.wikipedia.org/wiki/Malik%C3%AD
dimecres, 26 d’octubre del 2011
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Dret Visigot
Breu cronologia
La decadència de l'imperi va provocant als segles III i IV una ocupació normalment pacífica de l'Imperi romà d'Occident per pobles germànics
409 - Ocupació violenta de l'Hispània romana pels suevs, vàndals i alans.
416-418 - Pactes entre els visigots i l'imperi romà per tal que els primers expulsen d'Hispània els invasors.
457 - Els visigots comencen a instal·lar-se a Hispània, tot i que encara no tenen el poder polític.
476 - Caiguda de Roma. Els visigots es declaren independents.
507 - Batalla de Vouillé entre francs i visigots. Guanyen els primers i expulsen els gots de la Gàl·lia.
568-586 - Trasllat de la capital visigoda de Toulouse a Toledo
585 - Derroten els suevs.
629 - Expulsen els bizantins.
Importància dels concils de Toledo - 589 Conversió catolicisme III Concili Toledo. El darrer el 702
Influència del dret romà en el visigot. De fet els visigots adapten més que fan un dret nou.
Fonts
1. Lleis Teodoricianes. Repartiment de terres entre visigots i gal·lo-romans. 429-451
2. Edicte de Teodoric. 150 articles de temàtica variada, presos del ius i de les leges. 1ª meitat s. V.
3. Codi d'Euric. 480. Llei completa, se'n conserven 50 articles d'uns 350. Codi que demostra la independència dels visigots.
4. Breviari d'Alaric. 506 - Lex Romana Visigothorum. Vigència sobretot en la part francesa. Leges del Codex Teodosià, iura i a més un tercer element, la "interpretatio" dels juristes que participen en la redacció, dirigits pel jurista Anià.
5. Fragments Gaudenzians. Text dubtos de la 2ª meitat del segle VI. Dret processal.
6. Llei de Teudis. 545. Cortes processals. Tema únic.
7. Codi de Leovigildo. No es conserva. Citat en fonts literàries. Visible indirectament a través del Liber Iudicum.
8. Liber Iudicum. Obra per excel·lència dels visigots. Primera redacció el 654. Del temps de Recesvint. Dividit en 12 llibres:
---1. La Llei i el legislador.
---2. Dret processal. Procés i procediment.
---3-5. Dret civil.
---6-9. Dret penal.
---10-12. Matèries diverses.
Es fa una segona redacció el 681 i una altra el 693. Conté moltes lleis de la monarquia visigoda i porta indicacions que fan referència a lleis més velles.
Dret canònic. Collectio Canonum Hispana. 533-536.
Hispania Visigoda
http://es.wikipedia.org/wiki/Hispania_visigoda
Dret visigot
http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_visigodo
Concilis de Toledo
http://es.wikipedia.org/wiki/Concilios_de_Toledo
Codi d'Euric
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Eurico
Breviari d'Alaric
http://es.wikipedia.org/wiki/Breviario_de_Alarico
Codi de Leovigild
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Leovigildo
Liber Iudiciorum
http://es.wikipedia.org/wiki/Liber_Iudiciorum
La decadència de l'imperi va provocant als segles III i IV una ocupació normalment pacífica de l'Imperi romà d'Occident per pobles germànics
409 - Ocupació violenta de l'Hispània romana pels suevs, vàndals i alans.
416-418 - Pactes entre els visigots i l'imperi romà per tal que els primers expulsen d'Hispània els invasors.
457 - Els visigots comencen a instal·lar-se a Hispània, tot i que encara no tenen el poder polític.
476 - Caiguda de Roma. Els visigots es declaren independents.
507 - Batalla de Vouillé entre francs i visigots. Guanyen els primers i expulsen els gots de la Gàl·lia.
568-586 - Trasllat de la capital visigoda de Toulouse a Toledo
585 - Derroten els suevs.
629 - Expulsen els bizantins.
Importància dels concils de Toledo - 589 Conversió catolicisme III Concili Toledo. El darrer el 702
Influència del dret romà en el visigot. De fet els visigots adapten més que fan un dret nou.
Fonts
1. Lleis Teodoricianes. Repartiment de terres entre visigots i gal·lo-romans. 429-451
2. Edicte de Teodoric. 150 articles de temàtica variada, presos del ius i de les leges. 1ª meitat s. V.
3. Codi d'Euric. 480. Llei completa, se'n conserven 50 articles d'uns 350. Codi que demostra la independència dels visigots.
4. Breviari d'Alaric. 506 - Lex Romana Visigothorum. Vigència sobretot en la part francesa. Leges del Codex Teodosià, iura i a més un tercer element, la "interpretatio" dels juristes que participen en la redacció, dirigits pel jurista Anià.
5. Fragments Gaudenzians. Text dubtos de la 2ª meitat del segle VI. Dret processal.
6. Llei de Teudis. 545. Cortes processals. Tema únic.
7. Codi de Leovigildo. No es conserva. Citat en fonts literàries. Visible indirectament a través del Liber Iudicum.
8. Liber Iudicum. Obra per excel·lència dels visigots. Primera redacció el 654. Del temps de Recesvint. Dividit en 12 llibres:
---1. La Llei i el legislador.
---2. Dret processal. Procés i procediment.
---3-5. Dret civil.
---6-9. Dret penal.
---10-12. Matèries diverses.
Es fa una segona redacció el 681 i una altra el 693. Conté moltes lleis de la monarquia visigoda i porta indicacions que fan referència a lleis més velles.
Dret canònic. Collectio Canonum Hispana. 533-536.
Hispania Visigoda
http://es.wikipedia.org/wiki/Hispania_visigoda
Dret visigot
http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_visigodo
Concilis de Toledo
http://es.wikipedia.org/wiki/Concilios_de_Toledo
Codi d'Euric
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Eurico
Breviari d'Alaric
http://es.wikipedia.org/wiki/Breviario_de_Alarico
Codi de Leovigild
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_de_Leovigildo
Liber Iudiciorum
http://es.wikipedia.org/wiki/Liber_Iudiciorum
Uns enllaços útils de Dret Romà Clàssic (segles XII-XIII)
Per tindre una breu i clara visió de conjunt del que estem parlant, podeu llegir les pàgines 127 a 130 de l'obra "Derecho Romano Clásico", de Fernando Betancourt, que trobareu a Internet en aquest enllaç. A la Biblioteca de la UJI també teniu un parell d'exemplars del llibre.
http://books.google.es/books?id=Xd-RcfpIbOMC&pg=PA130&lpg=PA130&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=rNjHpBBXFX&sig=R9viRdCYXRdY0moZ5v4Ogaff-ZM&hl=ca&ei=-7-0TKOZMtWj4QbHycCgDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CDgQ6AEwBg#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false
A la següent adreça teniu la "Historia del Derecho Romano" de Wolfgang Kunkel, que se n'ocupa de donar una extensa visió de conjunt del tema. Teniu diversos exemplars a la Biblioteca de la UJI. L'enllaç a Internet és:
http://books.google.es/books?id=ifX1VWuRc4sC&pg=PA192&lpg=PA192&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=R-YvcrIrnx&sig=o9MZ9sAMMnv2k_EzEB6waMFZI8Y&hl=ca&ei=nsW0TKOAMIGj4Qb4jumfDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CCYQ6AEwBDgU#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false
També podeu trobar online el "Diccionario de jurisprudencia romana", de Manuel Jesús García Garrido, que us pot ser d'utilitat. A la Biblioteca de la UJI teniu alguns exemplars de l'obra:
http://books.google.es/books?id=52gElKDjrDAC&pg=PA123&lpg=PA123&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=yzeodX_wc9&sig=S1Gm16XXLC_FO5vZkzi_3HZpbA0&hl=ca&ei=tMK0TJGPBsS54AbJ7pGgDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CCMQ6AEwAzgK#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false
http://books.google.es/books?id=Xd-RcfpIbOMC&pg=PA130&lpg=PA130&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=rNjHpBBXFX&sig=R9viRdCYXRdY0moZ5v4Ogaff-ZM&hl=ca&ei=-7-0TKOZMtWj4QbHycCgDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CDgQ6AEwBg#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false
A la següent adreça teniu la "Historia del Derecho Romano" de Wolfgang Kunkel, que se n'ocupa de donar una extensa visió de conjunt del tema. Teniu diversos exemplars a la Biblioteca de la UJI. L'enllaç a Internet és:
http://books.google.es/books?id=ifX1VWuRc4sC&pg=PA192&lpg=PA192&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=R-YvcrIrnx&sig=o9MZ9sAMMnv2k_EzEB6waMFZI8Y&hl=ca&ei=nsW0TKOAMIGj4Qb4jumfDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CCYQ6AEwBDgU#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false
També podeu trobar online el "Diccionario de jurisprudencia romana", de Manuel Jesús García Garrido, que us pot ser d'utilitat. A la Biblioteca de la UJI teniu alguns exemplars de l'obra:
http://books.google.es/books?id=52gElKDjrDAC&pg=PA123&lpg=PA123&dq=Escuela+de+Comentaristas&source=bl&ots=yzeodX_wc9&sig=S1Gm16XXLC_FO5vZkzi_3HZpbA0&hl=ca&ei=tMK0TJGPBsS54AbJ7pGgDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CCMQ6AEwAzgK#v=onepage&q=Escuela%20de%20Comentaristas&f=false
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Ius Commune (Dret Comú)
I.- DRET CIVIL
Després de la reconstrucció del Corpus Iuris Civilis feta al segle XII, amb la divisió en cinc parts, no va finalitzar el treball, sinó que a poc a poc es va anar complementant amb una nova literatura jurídica que pretenia retornar al Dret la categoria de Ciència, un atribut que no havia tingut durant segles.
És l'anomenada literatura jurídica de la GLOSSA, un primer mètode d'estudi del Dret que s'atribueix al jurista IRNERI, tot i que sense restar mèrit al seu treball, cal tenir sempre en compte que els juristes es nodrien i es nodreixen sempre del treball de les generacions de juristes precedents, ja que el Dret, com la Societat, sempre és una "obra en progrés de construcció".
Una glossa, segons el diccionari de la RAE és "una explicació o comentari d'un text obscur o difícil d'entendre". Si ho apliquem als textos del Corpus Iuris Civilis (CIC) una glossa seria una explicació, normalment breu, d'una paraula, d'una frase, d'un paràgraf més bé curt que llarg, de qualsevol de les lleis o texts de la literatura i la jurisprudència romana continguts a les diverses parts que componen el conjunt de l'obra.
Irneri va redactar un gran nombre de glosses, la suma de totes les quals constitueix la primera gran manifestació de literatura jurídica de caràcter científic de l'edat mitjana. Les glosses, com ara ho fem amb les notes a peu de pàgina, s'escrivien als marges de cada pàgina del CIC, on el text solia figurar a doble columna, al centre, i les glosses corresponents ocupaven tota la resta de la pàgina, de cada pàgina.
Glossadors
1ª generació.
Deixebles del jurista Irneri: Búlgaro, Martín, Hugo, Jacobo.
2ª generació.
Rogerio (deixeble de Hugo), Placentino (fundador Universitat Montpellier i introductor del dret romà a França).
3ª generació.
Azzo (1190-1230), autor d'una Summa Codicis molt important.
Accursio (1182-1258), autor Magna Glossa, o Glossa Ordinària.
Escola dels Comentaristes
Introductors d'un nou sistema jurídic per tal de construir un sistema orgànic i harmònic per a la regulació de la realitat social dels segles XIII i XIV.
Busquen el sentit de les coses i creen solucions adreçades a les pràctiques diàries dels tribunals de justícia.
El fenòmen naix a França, a Orleans, a partir de les obres dels glossadors, que seran menyspreats, però els grans glossadors són italians.
Cino de Pistoia (1270-1336)
Bartolo de Sassoferrato (1314-1357)
Baldo degli Ubaldi (1327-1400)
II. DRET CANÒNIC
Reforma de l'Església del Papa Gregori VII (1073-1085)
-Reforma de la moral i la disciplina
-Unificació de la litúrgia
-Reforçament del poder del papa
Conseqüències:
-Unificació del Dret Canònic
-El Papa, com a suprem legislador dins l'Església
Primera recopilació general del Dret Canònic:
Decret de Gracià (ca. 1140)
--1ª part. Estudi de les fonts del Dret i organització de l'església
--2ª part. Jurisdicció eclesiàstica, procediment, matrimoni, béns
--3ª part. Sacraments i litúrgia
Decretals
- (Segle XII) Quinque compilationes antiquae
- (Segles XIII-XIV)
Decretals de Gregori IX (1230-1234)
Consten de 5 parts o llibres: I. Fonts del Dret, organització judicial, pau i treua. II. Dret processal. III. Clergat i béns eclesiàstics. IV. Matrimoni, esposalles i filiació. V. Delictes i penes.
Sextus (1298). Bonifaci VIII. Actualització de l'anterior. Un llibre.
Septimus o Clementinas (1317). Climent V. Actualització. Un llibre.
Extravagants de Joan XXII
-Al segle XVI Decret i Decretals constituirïen el Corpus iuris canonici.
Decretistes i Decretalistes
El principal decretista Paucapalea (segle XII).
El principal decretalista Enrique de Susa, autor d'una Summa Aurea (XIII)
III. EL DRET FEUDAL
Integració en companyia del dret romà. És el dret feudal de Lombardía (Milà).
Incorporat al Volumen Parvum des del segle XIII en la primera versió denominada "Obertina" (autor: el jutge Oberto de Orto).
Aquesta versió es substituirïa per una segona, la "Ardizoniana" (1ª meitat segle XIII) i després la Acursiana o Vulgata (ca. 1250), usada per Accursio i el seu entorn.
IV. NOTARIALÍSTICA
Conseqüència de tot l'anterior.
El document i el seu valor jurídic.
De l'escrivà al notari.
El notari, professional al servei de la societat "servus publicus". Valor jurídic del document.
Els formularis notarials: exemple de literatura jurídica
Els notarialistes: Raniero de Perúgia, Salatiele, Rolandino (Summa Artis Notariae). Notaris glossadors: Petrus de Unzuola, Petrus de Boateriis
Triple partició dels documents: Contractes, Darreres voluntats, Documentació Judicial.
L'ofici de notari. Home. Edat Adequada. Estudis. Llengües. Formularis. Pràctica prèvia. Casa pròpia. Notaris reials i locals. Examens i la seua forma. Inscripció. Signe.
Els documents i els seus requisits: Identificació de les persones, Còs del document amb el motiu i la materialització del fet. Clàusules legals. Les sol·lemnitats. Les esmenes. Secret notarial. El notal i la còpia autoritzada (originals). L'arxiu notarial. Els col·legis. Els macips o ajudants. Els salaris.
Després de la reconstrucció del Corpus Iuris Civilis feta al segle XII, amb la divisió en cinc parts, no va finalitzar el treball, sinó que a poc a poc es va anar complementant amb una nova literatura jurídica que pretenia retornar al Dret la categoria de Ciència, un atribut que no havia tingut durant segles.
És l'anomenada literatura jurídica de la GLOSSA, un primer mètode d'estudi del Dret que s'atribueix al jurista IRNERI, tot i que sense restar mèrit al seu treball, cal tenir sempre en compte que els juristes es nodrien i es nodreixen sempre del treball de les generacions de juristes precedents, ja que el Dret, com la Societat, sempre és una "obra en progrés de construcció".
Una glossa, segons el diccionari de la RAE és "una explicació o comentari d'un text obscur o difícil d'entendre". Si ho apliquem als textos del Corpus Iuris Civilis (CIC) una glossa seria una explicació, normalment breu, d'una paraula, d'una frase, d'un paràgraf més bé curt que llarg, de qualsevol de les lleis o texts de la literatura i la jurisprudència romana continguts a les diverses parts que componen el conjunt de l'obra.
Irneri va redactar un gran nombre de glosses, la suma de totes les quals constitueix la primera gran manifestació de literatura jurídica de caràcter científic de l'edat mitjana. Les glosses, com ara ho fem amb les notes a peu de pàgina, s'escrivien als marges de cada pàgina del CIC, on el text solia figurar a doble columna, al centre, i les glosses corresponents ocupaven tota la resta de la pàgina, de cada pàgina.
Glossadors
1ª generació.
Deixebles del jurista Irneri: Búlgaro, Martín, Hugo, Jacobo.
2ª generació.
Rogerio (deixeble de Hugo), Placentino (fundador Universitat Montpellier i introductor del dret romà a França).
3ª generació.
Azzo (1190-1230), autor d'una Summa Codicis molt important.
Accursio (1182-1258), autor Magna Glossa, o Glossa Ordinària.
Escola dels Comentaristes
Introductors d'un nou sistema jurídic per tal de construir un sistema orgànic i harmònic per a la regulació de la realitat social dels segles XIII i XIV.
Busquen el sentit de les coses i creen solucions adreçades a les pràctiques diàries dels tribunals de justícia.
El fenòmen naix a França, a Orleans, a partir de les obres dels glossadors, que seran menyspreats, però els grans glossadors són italians.
Cino de Pistoia (1270-1336)
Bartolo de Sassoferrato (1314-1357)
Baldo degli Ubaldi (1327-1400)
II. DRET CANÒNIC
Reforma de l'Església del Papa Gregori VII (1073-1085)
-Reforma de la moral i la disciplina
-Unificació de la litúrgia
-Reforçament del poder del papa
Conseqüències:
-Unificació del Dret Canònic
-El Papa, com a suprem legislador dins l'Església
Primera recopilació general del Dret Canònic:
Decret de Gracià (ca. 1140)
--1ª part. Estudi de les fonts del Dret i organització de l'església
--2ª part. Jurisdicció eclesiàstica, procediment, matrimoni, béns
--3ª part. Sacraments i litúrgia
Decretals
- (Segle XII) Quinque compilationes antiquae
- (Segles XIII-XIV)
Decretals de Gregori IX (1230-1234)
Consten de 5 parts o llibres: I. Fonts del Dret, organització judicial, pau i treua. II. Dret processal. III. Clergat i béns eclesiàstics. IV. Matrimoni, esposalles i filiació. V. Delictes i penes.
Sextus (1298). Bonifaci VIII. Actualització de l'anterior. Un llibre.
Septimus o Clementinas (1317). Climent V. Actualització. Un llibre.
Extravagants de Joan XXII
-Al segle XVI Decret i Decretals constituirïen el Corpus iuris canonici.
Decretistes i Decretalistes
El principal decretista Paucapalea (segle XII).
El principal decretalista Enrique de Susa, autor d'una Summa Aurea (XIII)
III. EL DRET FEUDAL
Integració en companyia del dret romà. És el dret feudal de Lombardía (Milà).
Incorporat al Volumen Parvum des del segle XIII en la primera versió denominada "Obertina" (autor: el jutge Oberto de Orto).
Aquesta versió es substituirïa per una segona, la "Ardizoniana" (1ª meitat segle XIII) i després la Acursiana o Vulgata (ca. 1250), usada per Accursio i el seu entorn.
IV. NOTARIALÍSTICA
Conseqüència de tot l'anterior.
El document i el seu valor jurídic.
De l'escrivà al notari.
El notari, professional al servei de la societat "servus publicus". Valor jurídic del document.
Els formularis notarials: exemple de literatura jurídica
Els notarialistes: Raniero de Perúgia, Salatiele, Rolandino (Summa Artis Notariae). Notaris glossadors: Petrus de Unzuola, Petrus de Boateriis
Triple partició dels documents: Contractes, Darreres voluntats, Documentació Judicial.
L'ofici de notari. Home. Edat Adequada. Estudis. Llengües. Formularis. Pràctica prèvia. Casa pròpia. Notaris reials i locals. Examens i la seua forma. Inscripció. Signe.
Els documents i els seus requisits: Identificació de les persones, Còs del document amb el motiu i la materialització del fet. Clàusules legals. Les sol·lemnitats. Les esmenes. Secret notarial. El notal i la còpia autoritzada (originals). L'arxiu notarial. Els col·legis. Els macips o ajudants. Els salaris.
diumenge, 9 d’octubre del 2011
El treball per a final de trimestre
A banda del que us vaig dir personalment a classe, us done les primeres informacions escrites sobre el tipus de treball que podeu fer:
Es tracta d'un treball de 6-8 pàgines, a un espai, que m'heu de donar el dia de l'examen, on heu de demostrar que no feu un simple "tallar i apegar" de la informació sinó que heu llegit sobre el tema que esteu escrivint i teniu capacitat de síntesi.
Heu de triar un tema, al vostre gust. Per exemple i respecte del que hem vist fins ara podria ser:
Tésera
Llei de les XII Taules
Escévola
Dret civil romà
Constitucions imperials
Còdex Teodosià
Corpus iuris civilis
etc.....
Podeu fer el treball de dos maneres diferents:
MODALITAT 1. BUSCAR LA INFORMACIÓ EN INTERNET. Haureu de triar almenys 10 pàgines web relatives al tema que estigueu tractant, però no han de ser les deu primeres, sinó 10 pàgines que siguen interessants i pugueren servir de referència a qualsevol persona que després d'haver llegit el vostre treball vullguera consultar-les i aprofundir en el tema.
MODALITAT B. BUSCAR LA INFORMACIÓ EN LLIBRES A LA BIBLIOTECA DE LA UJI. Haureu de seleccionar almenys 5 obres relatives al tema que haureu triat i, a partir d'elles fareu una síntesi del que heu llegit.
En els dos casos haureu d'indicar quines són be les pàgines web be els llibres de la biblioteca. I heu d'anotar també d'on traeu la informació de cada paràgraf que escriureu.
Seguim parlant.
Es tracta d'un treball de 6-8 pàgines, a un espai, que m'heu de donar el dia de l'examen, on heu de demostrar que no feu un simple "tallar i apegar" de la informació sinó que heu llegit sobre el tema que esteu escrivint i teniu capacitat de síntesi.
Heu de triar un tema, al vostre gust. Per exemple i respecte del que hem vist fins ara podria ser:
Tésera
Llei de les XII Taules
Escévola
Dret civil romà
Constitucions imperials
Còdex Teodosià
Corpus iuris civilis
etc.....
Podeu fer el treball de dos maneres diferents:
MODALITAT 1. BUSCAR LA INFORMACIÓ EN INTERNET. Haureu de triar almenys 10 pàgines web relatives al tema que estigueu tractant, però no han de ser les deu primeres, sinó 10 pàgines que siguen interessants i pugueren servir de referència a qualsevol persona que després d'haver llegit el vostre treball vullguera consultar-les i aprofundir en el tema.
MODALITAT B. BUSCAR LA INFORMACIÓ EN LLIBRES A LA BIBLIOTECA DE LA UJI. Haureu de seleccionar almenys 5 obres relatives al tema que haureu triat i, a partir d'elles fareu una síntesi del que heu llegit.
En els dos casos haureu d'indicar quines són be les pàgines web be els llibres de la biblioteca. I heu d'anotar també d'on traeu la informació de cada paràgraf que escriureu.
Seguim parlant.
dilluns, 3 d’octubre del 2011
L'Escola de Glossadors de Bolònia
Després de la reconstrucció del Corpus Iuris Civilis feta al segle XII, amb la divisió en cinc parts, no va finalitzar el treball, sinó que a poc a poc es va anar complementant amb una nova literatura jurídica que pretenia retornar al Dret la categoria de Ciència, un atribut que no havia tingut durant segles.
És l'anomenada literatura jurídica de la Glossa, un primer mètode d'estudi del Dret que s'atribueix al jurista Irneri, tot i que sense restar mèrit al seu treball, cal tenir sempre en compte que els juristes es nodrien i es nodreixen sempre del treball de les generacions de juristes precedents, ja que el Dret, com la Societat, sempre és una "obra en progrés de construcció".
Una glossa, segons el diccionari de la RAE és "una explicació o comentari d'un text obscur o difícil d'entendre". Si ho apliquem als textos del Corpus Iuris Civilis (CIC) una glossa seria una explicació, normalment breu, d'una paraula, d'una frase, d'un paràgraf més bé curt que llarg, de qualsevol de les lleis o texts de la literatura i la jurisprudència romana continguts a les diverses parts que componen el conjunt de l'obra.
Irneri va redactar un gran nombre de glosses, la suma de totes les quals constitueix la primera gran manifestació de literatura jurídica de caràcter científic de l'edat mitjana. Les glosses, com ara ho fem amb les notes a peu de pàgina, s'escrivien als marges de cada pàgina del CIC, on el text solia figurar a doble columna, al centre, i les glosses corresponents ocupaven tota la resta de la pàgina, de cada pàgina.
També un enllaç a una pàgina de la wikipèdia sobre l'Escola de Glossadors
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/CorpusIurisCivilis.jpg/250px-CorpusIurisCivilis.jpg&imgrefurl=http://es.wikipedia.org/wiki/Escuela_de_Bolonia_(Derecho)&usg=__nztAP6meov1boebaFl2xlQviBd4=&h=377&w=250&sz=42&hl=ca&start=1&zoom=1&itbs=1&tbnid=dI6UHiwwRwyKrM:&tbnh=122&tbnw=81&prev=/images%3Fq%3Dla%2Bglosa%2Bdel%2Bcorpus%2Biuris%2Bcivilis%26hl%3Dca%26sa%3DG%26gbv%3D2%26tbs%3Disch:1
CREC QUE ÉS UNA PÀGINA PROU IMPORTANT I SUFICIENT PER PODER ENTENDRE UN DELS PROCESSOS DE RENOVACIÓ JURÍDICA MÉS IMPORTANT DE LA HISTÒRIA
És l'anomenada literatura jurídica de la Glossa, un primer mètode d'estudi del Dret que s'atribueix al jurista Irneri, tot i que sense restar mèrit al seu treball, cal tenir sempre en compte que els juristes es nodrien i es nodreixen sempre del treball de les generacions de juristes precedents, ja que el Dret, com la Societat, sempre és una "obra en progrés de construcció".
Una glossa, segons el diccionari de la RAE és "una explicació o comentari d'un text obscur o difícil d'entendre". Si ho apliquem als textos del Corpus Iuris Civilis (CIC) una glossa seria una explicació, normalment breu, d'una paraula, d'una frase, d'un paràgraf més bé curt que llarg, de qualsevol de les lleis o texts de la literatura i la jurisprudència romana continguts a les diverses parts que componen el conjunt de l'obra.
Irneri va redactar un gran nombre de glosses, la suma de totes les quals constitueix la primera gran manifestació de literatura jurídica de caràcter científic de l'edat mitjana. Les glosses, com ara ho fem amb les notes a peu de pàgina, s'escrivien als marges de cada pàgina del CIC, on el text solia figurar a doble columna, al centre, i les glosses corresponents ocupaven tota la resta de la pàgina, de cada pàgina.
Us pose una pàgina del Corpus iuris, amb glosses als marges.
També un enllaç a una pàgina de la wikipèdia sobre l'Escola de Glossadors
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/CorpusIurisCivilis.jpg/250px-CorpusIurisCivilis.jpg&imgrefurl=http://es.wikipedia.org/wiki/Escuela_de_Bolonia_(Derecho)&usg=__nztAP6meov1boebaFl2xlQviBd4=&h=377&w=250&sz=42&hl=ca&start=1&zoom=1&itbs=1&tbnid=dI6UHiwwRwyKrM:&tbnh=122&tbnw=81&prev=/images%3Fq%3Dla%2Bglosa%2Bdel%2Bcorpus%2Biuris%2Bcivilis%26hl%3Dca%26sa%3DG%26gbv%3D2%26tbs%3Disch:1
&usg=__nztAP6meov1boebaFl2xlQviBd4=&h=377&w=250&sz=42&hl=ca&start=1&zoom=1&itbs=1&tbnid=dI6UHiwwRwyKrM:&tbnh=122&tbnw=81&prev=/images%3Fq%3Dla%2Bglosa%2Bdel%2Bcorpus%2Biuris%2Bcivilis%26hl%3Dca%26sa%3DG%26gbv%3D2%26tbs%3Disch:1){kind=link}
CREC QUE ÉS UNA PÀGINA PROU IMPORTANT I SUFICIENT PER PODER ENTENDRE UN DELS PROCESSOS DE RENOVACIÓ JURÍDICA MÉS IMPORTANT DE LA HISTÒRIA
El Corpus iuris civilis després de Justinià
L'imperi bizantí en temps de Justinià - segle VI
L'imperi bizantí al segle VII
Segle VI
-L'emperador Justinià de l'Imperi Romà d'Orient (527-565) va tractar de recuperar les terres de l'Imperi Romà d'Occident, per tal de restituir la grandesa de l'antic Imperi Romà.
-Entre altres va poder ocupar les terres del Sud-est de la Península Ibèrica i la totalitat de la Península Itàlica.
-La presència a Hispània va acabar al primer quart del segle VII, i ha deixat poca empremta.
-La presència bizantina a Itàlia va ser molt més forta. Grans monuments i la introducció del Corpus Iuris Civilis, del que es fan còpies manuscrites, per al seu ús.
-Es practicarà de nou a Itàlia el dret romà, en especial en les relacions quotidianes (dret civil) que encara es recordava per la via de la tradició familiar.
Segles VIII-X
-Però conforme la presència bizantina perd protagonisme a Itàlia, el dret del Corpus Iuris també anirà oblidant-se i creixerà el dret nou, molt imperfecte, dels pobles germànics intal·lats a la Península Itàlica.
-No fa falta molt més ja que la societat no té el nivell de la cultura romana i és una societat molt rural.
-L'oblit del Corpus Iuris té com a conseqüència la pèrdua de la major part de les còpies manuscrites, per causes fortuïtes o intencionades.
Segles XI-XII
-A partir del segle XI es produeix a bona part d'Europa un retorn del camp a les ciutats. La societat torna a ser urbana.
-Creix el comerç, la vida social i naix una nova cultura i unes noves necessitats en matèria jurídica, ja que la nova societat necessita solucions als nous problemes jurídics que el dret germànic en vigor no proporciona.
-La solució vindrà de la recuperació i reconstrucció de l'antic dret romà del Corpus, a partir de manuscrits conservats en arxius i biblioteques dels monestirs.
-No hi ha manuscrits complets, sinó parts soltes, fragments, comentaris, textos erronis... El procés de reconstrucció durarà des de meitat del segle XI a la primera meitat del XII.
-Els treballs es van fer en gran part a la Universitat de Bolònia, que va ser la primera d'Europa, i va destacar en el procés final el jurista Irneri.
-Com es desconeixia quin era l'aspecte original (segle VI) del Corpus, la reconstrucció del XII es va dividir en cinc parts:
------------ Còdex (llibres 1-9)
------------ Digestum Vetus (llibres 1-24)
------------ Digestum Infortiatum (llibres 24-38)
------------ Digestum Novum (llibres 39-50)
------------ Volumen Parvum (Còdex llibres 10-12, Instituta, Novellae, Libri Feudorum).
-Aquesta divisió en cinc parts durarà fins a meitat del segle XVI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)